#ElsIcònics En el cor del barri de Foners, emergeix un lloc especial: Café Lina. Aquesta petita joia, amb la seva estètica que evoca la calidesa d'un vaixell o la comoditat d'un acollidor bar irlandès, ens convida a una experiència única des del moment en què atravessam la porta. Mos seiem a taula amb els protagonistes d'aquesta història: els germans Riera. Diumenge i Marga, dos éssers plens de vida i dedicació que han convertit aquest racó en un lloc icònic per a molts, i que enguany compleixen ni més ni manco, que 35 anys al capdavant.

La història del Café Lina es remunta a l'any 1977, quan Joan Caimari el va inaugurar. Després de 12 anys en funcionament, el 1989, Diumenge Riera es va fer càrrec del negoci.

Diumenge, quin bar més xulo teniu… Com heu aconseguit aquesta estètica tan singular?

Des del primer dia que el vaig agafar, està igual, ara ja en fa 35... Jo ja me’l vaig trobar així, i la veritat és que m’agrada. No l’he tocat, tampoc li he canviat es nom. Noltros sempre hem tingut la sensació d’estar com a l’interior d’un barco. A més, sempre hem estat una família de mariners, així que ens sentim molt bé aquí. Dóna la sensació que estem dinant en un barco de fusta o alguna cosa així, molta gent m’ho ha dit. I des del primer dia, jo pensava... què hem de fer?, què hem de fer?, què hem de fer?, i vaig dir: hem de conservar el que tenim!

Si veus aquestes fustes d’aquí dalt i saps que tenen 47 anys, no t'ho creus... Estan molt ben cuidades. Vaig cuidant-les poc a poc cada any i conservant el que tenim. Tanmateix, creus que podríem tenir-ho més guapo que això? Pues no ho sé, a mi m'agrada així!

I com vares arribar a aquest local, què te va dur cap aquí?

Me vaig enterar que el negoci es traspassava i me vaig apropar, tenia 22 anys! L’amo em va dir: no ets massa jove per ficar-te aquí? i jo, vaig dir: no ho sé, però m’hi fic! No ho vaig haver de pensar molt!

Supòs que hauràs viscut infinitats d’històries i anècdotes, tens qualcuna recent? 

Sempre n’hi ha… cada día, cada día.

Algo recent, l’altre dia. Sempre me fan empegueir… Hi havia unes 39 persones dinant. I quan vaig sortir de darrera sa barra, tothom me va començar a aplaudir i jo vaig començar a fer un discurs, com si fos el rei. Varem riure molt. Sempre que podem, mos feim bromes. Reim molt, mos donam sustos, tot lo dia fent bromes. Si no, no se podria fer feina. Hem d’estar de bon humor i els clients han d’estar contents.

I qué oferiu, feis dinars?

I tant!, feim menú diari, funciona molt bé. més de 900 cada mes. A vegades és massa feina per noltros, però la gent continua venint i hem de proporcionar el servei. Tenim sort que els clients tenen paciència quan venen, i sa feina va sortint.

O sigui que estàs molt a gust amb aquesta feina, encara que hagi dies que n’hi hagi molta, no?

Ni más ni menos, no me puc imaginar, fer tota aquesta feina sense aquest bon ambient que tenim. Això marca sa diferencia. No costa res fer feina a gust i xerrar bé amb educació, i fer que tu estiguis bé i fer que s’altre gent estigui bé. Es bar es com una fruitera, quan veus que una fruita està podrida, lo que has de fer és llevarla, és així de fàcil. Jo ho entenc així.

¿Y com és fer feina amb la teva germana? Quants sou?

Sa veritat és genial. En total som 4 germans, 3 dones i jo, i totes han fet feina aquí amb jo. Ara una ja està prejubilada, s’altre va estar aquí però després va canviar d’aires, viatjant. Tots ens duim 2 anys, quan un cossetja de ses orelles, s’altre es de sa vista que no hi veu, i així … ejejeje.. Ara aquí fem feina 4 persones, i som un molt bon equip. Jo arranco es dematí, i sa meva germana ve s’horabaixa, i desprès tenim dues trebalaldores més que son un 10.

¿S’altre dia va sortir una noticia, que deia que ja no quedaven bar per als palmesans, “ara tot era cafè amb espuma i torrades amb advocat, vers la tomàtiga de ramellet”, quin tipus de públic és el teu? El de tota la vida o el de noves tendències?

Noltros fem 200 cafés cada día i dels 200, 4 o 5 son amb espuma. És ben vera, quan va sortir això de s’espuma era horrorós, i ara sa gent ja no ho vol. Café con leche normal i beníssim. 

O sigui que podriem dir que això es un bar clàssic amb un públic clàssic?

Sí totalment de tota sa vida. Jo he vist créixer a nins que ara son clients habituals, osiga, hem crescut amb el barri. Al·lots que he anat al seu batiament, al·lots que han vengut a fer la seva primera experiència laboral i ara son gent adulta amb fills. Crees uns llaços important amb els clients, hem crescut junts.

Domingo, moltes gràcies. Ha estat un plaer. 

Marga, ara conversarem un poc amb tu; Quants d’anys fa que fas feina aquí, al Café Lina?

Idò…molts… en farà 29 o 30 que estic aquí! 

Ostras! Però quina edat teniu! perquè se vos veu molt joves!

Hehe sí, jo vaig entrar cap els 24 me pareix.

I qué significa el bar per tu? perquè ell m’ha dit que s’ho pasa bomba, tu també?

Oh sí. Això és sa putada que ens ho passam super bé fent feina.

I quin creus que és secret? qui promou aquest bon rotllo?

Sa veritat és que ens ho hem currat... ens ho hem currat molt. No sé, jo crec que noltros, tots en general, tant abans, quan hi havia sa meva germana gran, com amb l'equip que tenim ara. Les dues nines que tenim ara, buf, són super. Genials. I la clientela també, super, un 10. De fet, fora de sa feina, ens relacionam amb molts clients, amb molts. Sortim a sopar, feim dinars de grup inclús per Nadal ens juntam. Molta gent va una mica més enllà de simple client, som com amics. Jo he fet molts amics personals arrel del bar, que venen a ca nostra i que noltros anam a casa seva...

Otras, quina passada, no? perquè tampoc és lo normal o sí?

Hombre, jo crec que són els anys, que te fan tenir aquests vincles. Noltros tenim clients que ja no venen i encara mantenim el contacte. Tenim clients que estan fora un any i de vegades venen per una reunió i ens criden, i ens avisen "oye, que vengo tal día por una reunión y vendré a comer", i tu intentes fer per dinar el que li agrada a aquella persona que ve aposta. ¿Què menos, no? Intentam organitzar-ho, sa veritat és que fem el que podem. Jo he hagut de baixar el ritme per circumstàncies personals, però aquí estic donant tot el que puc, i més. El Café Lina, es respira sobretot això, bon ambient i familiar! 

Que bé, moltes gràcies.. sa veritat es que es nota! Vols afegir qualque coseta?

Ah sí! que els dissabtes tenim berenar especial “xocolata amb ensïmades” que les duim recents fetes d’un forn del barri, així que, vos esperam a tots!

Així de bé hem passat l’estona a n’aquest bar tan xulo i de veres, tan “bon rollero”! Així que per molts d’anys Café Lina! i Feliços 35!